Nueva York en un poeta d’Alberto San Juan (a partir de Lorca)

Lorca va viure a Nova York des del juny de 1929 fins al febrer de 1930. Després va viatjar a Cuba, a on va passar 3 mesos i, finalment, va tornar a Espanya amb els poemes del llibre un Poeta en Nueva Yorka a la maleta.

L’excusa del viatge va ser matricular-se com a estudiant d’anglés a la Universitat de Columbia. Els motius reals eren uns altres. Lorca s’havia fet un autor molt famós a Espanya després de publicar el Romancero gitano, tot un èxit, i se li va atribuir un perfil gairebé folklòric del que volia allunyar-se. A més, acabava de partir un trencament dolorós amb un home amb qui havia viscut un amor intens.

L’espectacle Nueva York en un poeta és aquella trobada de Lorca amb el públic a la Residencia de Señoritas de Madrid, en la que per primera vegada es van sentir els poemes que ell mateix definia com “carne mía, alegría mía, sentimiento mío”.

Durant una hora, viatjarem amb ell de Granada a Nova York i d’allà a l’Havana, A través del jazz i el son (interpretat en viu per la Banda) ens submergirem a Wall Street -”llega el oro en ríos de todas partes dela tierra y, con él, llega la muerte”-, al Harlem -”el dolor de los negros en un mundo contrario”-, dins la multitud -”uno de los espectáculos más intensos que se pueden contemplar”-, el camp -”anhelante de las pobres casas vivas más insignificantes”-, l’Havana -”con sus ritmos que yo descubro típicos del gran pueblo andaluz”-, la revolució -”del África a Nueva York”. Una aventura, “llena de hechos poéticos”, de un español típico, a Dios gracias”.