Amb un vestit d’etiqueta amb el qual no s’acaba de sentir còmode, el dramaturg (aquí Juan interpretat per Blanca) està a punt d’ingressar a l’Acadèmia per pronunciar un discurs titulat Silencio.
Ha triat parlar del silenci a la vida i al teatre. També, viatjar pels silencis teatrals que ressonen en la seva memòria i en el seu cos.
Però potser aquest mateix silenci posi en perill el discurs. Potser el més important sigui, més enllà de les paraules, escoltar el silenci junts.
___________________________________________________________________________________________________
“En el meu discurs d’ingrés a la Real Academia Española, casa de les paraules, especulava amb la fantasia que qui el pronunciés en fos jo, l’autor, sinó un actor que em representés. Al cap i a la fi, es tractava d’un discurs sobre el teatre i el silenci.
De seguida vaig tenir clar que aquell discurs sobre el teatre podia convertir-se en teatre pròpiament, és a dir, en una experiència poètica en l’espai i en el temps, i que no hi hauria millor intèrpret per encarnar-lo que la meva amiga i admirada Blanca Portillo.”
Juan Mayorga
