Una preadolescent s’allunya de la seva família en una barbacoa per
llegir sota un arbre. Amb aquest acte, comença un ritu de pas, i el
viacrucis d’una dona millennial, com a filla menor, doctoranda i
treballadora sexual.
Amb una base autoficcional, l’obra aborda una
educació sexoafectiva fallida i experiències que segueixen a l’ombra del
tabú. La vivència personal és trascendida gràcies al diàleg amb
corrents que han estat fonamentals per a reactivar el pensament crític
en l’actualitat: el feminisme i l’ecologia. Dos grans relats col·lectius
i salvífics oposats al pressentiment catastrofista.
Talaré a los
hombres de sobre la faz de la tierra posa en relació la violència
emocional i sexual amb la violència sobre el medi ambient, comparant
l’“extractivisme dels recursos de l’inconscient i de la subjectivitat,
el llenguatge, el desig, la imaginació, l’afecte” (Suely Rolnik) amb
l’extractivisme de recursos naturals.
