DDF Días de Flamenco

Segurament, en vindran molts més: DDH (Dies d’Humor), DDR (Dies de Rock), ves-te'n a saber.
No els anomenem festival de per dues raons.
Una: que 2 ò 3 dies no són un festival.
Dues: que dies de és més informal, més eclèctic, més calaix de sastre, i això ens agrada, perquè ho fa tot més flexible i més lliure.

Els DDF són tres espectacles que tenen una cosa en comú aquesta vegada. Tots tres tenen alguns elements d’innovació pel que fa al flamenco però tots tres respecte religiosament l’autenticitat del gènere.

Álvaro Sola intepretarà els seus Puñales només ajudat de les bases electròniques i la seva imposant presència escènica, a mig camí de la pasarela de moda i un ritual trans, però sempre alineat amb allò més pur del flamenc de tota la vida.

És un espectacle breu que donarà pas, previ un break en el qual hi haurà barres obertes al nostre teatre, als germans Jiménez.

Els germans Jiménez són Los Voluble i han revolucionat el gènere amb la seva especial barreja de DJ i VJ (de video-jockey) amb el documental i el flamenc. Es tracta d’un permanent homenatge a la seva terra, a la seva música i a la seva gent. Flamenco is not a crime és en part una reivindicació, com ja diu el títol, i és també una festa.

Al dia següent arriba el plat fort, El Niño de Elche amb el seu darreríssim espectacle, el seu darrer disc a escena, Flamenco. Mausoleo de celebración, amor y muerte. Diu ell que és una proposta feta sobre les cendres del flamenc, però diem nosaltres que és més flamenc impossible. Acompanyat de bailaores i guitarristes, és una gran posada en escena del gènere per al públic de sempre i per un nou públic. Amb tots els respectes i diferències, El Niño és com Enrique Morente, el qual va revolucionar però sempre va ser fidel a l’autenticitat. Mausoleo de celebración, amor y muerte és una experiència imprescindible.

Recordeu que el cicle té un abonament, com dirien a Mallorca, a preu de patató per allò que és. ¡Vos hi esperam!