preloader logo

Teatre

Història

Després d’un llarg procés de reforma i millora, el Teatre Principal tornarà a obrir les portes per continuar una llarga trajectòria de cultura artística, musical, teatral i cinematogràfica a Inca.

Aquell antic i històricament estimat Teatro de Inca ha quedat rejovenit i posat al dia segons les noves maneres, formes i tecnologies actuals. Serà interessant fer una ullada cap enrere i conèixer el seu naixement. El Teatro de Inca s’inaugurà el dia 14 de novembre de l’any 1914, diada de la revetlla i completes de la festa de Santa Maria la Major i, també, pocs dies abans del Dijous Bo.

Història
Història

Societat de propietaris del Teatro de Inca

Mesos abans de la inauguració es va crear una societat de propietaris anomenada Teatro de Inca. Els senyors que en formaven la Junta Directiva eren Gregori Balaguer (president), Jaume Vidal, Joan Alzina Llobera, Pere Amer Sastre, Gabriel Guasp Alzamora, Joan Mir i Bernat Oliver. També coneixem el llistat dels senyors subscriptors a les obligacions del dit Teatre. Eren els següents: Joaquim Gelabert Massip i Vich, Joan Ribas Fluxà, Pere Batle Grau, Miquel Amengual Janer, Bartomeu Fiol Beltran, Antoni Prat Palliser, Antoni Riera Bauzà, Jaume Coll Saurina, Josep Siquier Verd, Bartomeu Verd, Joan Gelabert, Antoni Amer Sastre, Pere J. Serra Cortada, Joan Coll, Felip Oliver, Antoni Palliser, Antoni Janer, Jaume Capó, Jaume Ensenyat, Pere Cortés Miró, Cayetano Aguiló, Miquel Beltran, Josep Balaguer Costa, Miquel Aguiló Valls, Gaspar Aguiló Segura, Ignaci Figuerola, Gabriel Salas Ferrer, Llorenç Barceló, Mateu Dupuy Janer, Antoni Fluxá Figuerola, Jaume Domenech Llompart, Francesc Melià, Damià Vicens, Joan Buades Domenech, Miquel Pujadas Ferrer, Francesc Ferrer, Sebastià Gelabert, Pere Mayrata, Jaume Armengol, Llorenc Gomila, Sebastià Aguiló, Mateu Sastre, Antoni Real, Mateu Llobera, Francesc Castañer, Francesc Llabrés, Pere Dupuy, Pere A. Pieras, Josep Pujol, Jaume Domenech Morro, Pere Joan Coli, Antoni Juan i Gabriel Cortès. Molts d’aquests propietaris asseguraven que posarien una clàusula a l’escriptura de compromís dels grups artístics prescrivint que en aquest teatre no es podrien representar funcions immorals.

El Teatre Principal d’Inca s’inaugurà el dia 14 de novembre de l’any 1914.

Descripció

Llegirem ara unes paraules escrites a la revista Ca Nostra (núm. 329, de 19 de setembre de 1914) de mestre Miquel Duran i Saurina:

"Inca progressa... El teatre d'Inca. A Inca també se fa un teatre per una societat de propietaris anomenada ‘Teatre d'Inca’. Però aquest teatre no serà un teatre qualsevol, així, de poble o de saló de societat recreativa, sino un teatre en gros que podrà competir amb els millors de Palma, i fins i tot ja s'endevina que llevat del Principal serà el més bell i garrit de Mallorca. El projecte í direcció són de l’ntel·ligent arquitecte D. Guillem Reynés, qui en la distribució no ha deixat una coma perquè resultàs una obra acabada, amb tot el confort i seguretats modernes i que reclamen aquesta casta d'edificis. Té certa configuració amb el Teatre Balear de Palma en lo tall general, però no li assemblarà ni de molt amb el seu harmònic detall. Aquests dies en passàrem i el seu aspecte mos causà boníssima impressió per la gallarda i vigorosa ornamentació en qué se'l vesteix. Era un gust veure treballar: aquí els fusters enllestien els palcos, allà els paletes posaven els darrers enrajolats, a dalt colles de guixaires i pintors venguts a posta de Barcelona, decoraven el cel-ràs i la boca de l’escenari, seguint una notable transformació d'un dia a l’altre. Un gran coliseu a Inca! Les muses, la poesia, el sentiment estètic, l’art i la cultura estan d'enhorabona per tenir a Inca, tan pobra fins ara en manifestacions artístiques, un temple per a la seva exhibició i glorificació; Mes, ai! el repertori del teatre modern ens fa por i solament tenim una garantía de que l’art i la literatura no seran profanats en son propi temple que, en el sentit cristià de sos honrats propietaris."

És molt curiosa i explicativa la nota que surt a La Voz de Menorca de Maó, de dia 21 de novembre de 1914: "Hem tengut ocasió d’admirar dos bells esbossos de les decoracions que té l’encàrrec de pintar pel nou Teatre d’Inca, l’acreditat pintor escenògraf D. Francesc Olives. Representen un saló i un jardí que amb habilidosos aplics es poden transformar de manera que es poden fer algunes combinacions. La seva originalitat i la seva factura són un encert que seran mereixedors dels aplaudiments dels més exigents. El Sr. Olives també té l’encàrrec de pintar una decoració per una de les operetes noves que està preparant l’artista italià, Sr. Granieri (Amedeo Granieri Marchesi, director d’una companyia d’operetes)."

Història

‘La princesa del dòlar’ és una opereta en 3 actes amb un arrenjament fet per J. Juan Cadenas de la novel·la del mateix nom, musicada per Leo Fall (Olmütz, Moràvia, 2 febrer 1873 – Viena, Àustria, 16 de setembre de 1925).

Inauguració del Teatro de Inca

Miquel Duran i Saurina, director propietari del setmanari Ca Nostra, publica en el núm. 338 de dia 21 de novembre de 1914 la transcripció de la crònica de la inauguració del Teatro de Inca que havia publicat el Correo de Mallorca, en llengua castellana. Vegem-la:

"Atentamente invitados por don Gregorio Balaguer, asistimos a la inauguración del nuevo teatro de Inca, que tuvo lugar el sábado por la noche. El nuevo teatro es, sin duda alguna, dentro de su género, uno de los más bonitos de cuantos existen en la Isla por lo que sus propietarios sienten gran satisfacción. El edificio se halla en uno de los sitios más céntricos de la ciudad; mira a una calle que muy en breve se abrirá al tránsito y comunicará con la de Vidal. La fachada no está terminada todavía. Amplios corredores rodean el patio de butacas. Éstas, que ascienden a doscientas cuatro, son de gusto parecido al de las del teatro Lírico de Palma.

La sala resulta muy artística. El decorado es de tonalidades blancas. Hay seis palcos proscenios y veinte plateas. El antepalco luce adornos que semejan guirnaldas, en las que ligeras pinceladas de color oro alteran la unidad de blanco. En el primer piso, donde hay amplio corredor, un anfiteatro circunda la sala. Dicho anfiteatro está separado del público por artística verja. Las dimensiones del escenario son: ocho metros de ancho por once de fondo. Inmediato al edificio del teatro se construirá otro destinado a café, y la parte opuesta a éste se habilitará para campo de juegos deportivos. El nuevo coliseo es obra del distinguido arquitecto provincial Don Guillermo Reynés, quien ha dado en él una nueva prueba de su talento y buen gusto. A las muchas felicitaciones cue por ello ha recibido nuestro buen amigo, unimos la nuestra, muy sincera.

Para la inauguración del nuevo teatro se ha contratado la compañía de opereta de Amadeo Granieri, la cual dará nueve funciones. En la noche inaugural se representó 'La Princesa del Dollar', obteniendo la compañía lisonjero éxito. Al acto habían sido invitadas las autoridades de Palma e Inca. Asistieron el Excmo. Sr. Capitán General acompañado de su señora, el Presidente de la Audiencia don Manuel Gimeno, el Presidente de la Diputación don Ignacio Riquer, el Alcalde de Inca don Pedro Balle y el Juez de Inca don Francisco de Paula Caplín.

Además, vimos a otras muchas personas de Palma que se habían trasladado a Inca para asistir a la inauguración. Los invitados fueron obsequiados con espléndido lunch. El tren extraordinario que salió de Inca después de la función, llegó a Palma más allá de las dos de la madrugada".

Cinema al Teatre d’Inca

A finals del mes de març de l’any 1915, la societat de propietaris del Teatre d’Inca va comprar una màquina de cine de la casa Gaumont. La primera sessió de cinema tengué lloc dia 3 d’abril del citat any, a les vuit del vespre. El propietaris del Teatre es varen gastar 8.000 pessetes en tots els aparells necessaris. Dia 3, dia de l’estrena, era dissabte. Primer donaren algunes pel·lícules instructives i morals. A continuació, el dijous següent, començaren les primeres parts de la pel·lícula Cabiria. Les escenes passen cent anys abans de Jesucrist i donen una idea de les guerres púniques, de les supersticions i atrocitats que es feien en aquella època en què no es coneixia encara la doctrina de la religió del Crist. El públic va correspondreassistint a les funcions (sis jornades). El Dijous Bo del citat any 1915 es va representar La campana de la Almudaina. Durant molts anys el Teatre Principal fou un dels cinemes que en feien cada dia de la setmana, manco els dimarts.

Història

La primera sessió de cinema tengué lloc dia 3 d’abril del 1915.

Nou i reformat Teatre Principal d’Inca

Passats anys es va comprovar que el Teatre no reunia les condicions necessàries, i els propietaris (Srs. Ferrer, Llobera, Amengual i Serra) decidiren fer-ne un altre just damunt el trast de l’antic. El dilluns de Pasqua de l’any 1945 començaren a tomar l’edifici i, dia 17 de gener de 1946, el varen inaugurar. Tengueren esment de les obres l’arquitecte Sr. Francesc Casas, l’aparellador Sr. Antoni Planas, el mestre d’obres Sr. Francesc Serra, l’electricista Sr. Eduardo Plandolit; de la calefacció, la casa Fuster Fabra de Barcelona; les butaques eren valencianes; les làmpades, inclosa la grossa, de la casa Guardiola; els cortinatges, de la casa Ginard de Palma; els elements de metall, del Sr. Guillem Seguí; els equips de projecció eren de Supersond de Palma; la fusteria, del Sr. Josep Campins; la decoració de guix, de la casa Lliteras Pujol, etc.

La biga general, construïda a Vinaroz, pesava 5 tones. Es va haver de llogar un veler que la portà des de Sagunt a Palma. Es va haver de comprar un pal major molt gros de vaixell per poder pujar-la. La làmpada central fou la més grossa que hagués construït la casa Guardiola. La calefacció, per una nit, necessitava de 400 a 500 kg de llenya, i hi havia 100 radiadors. Amb totes les fases elèctriques obertes, els llums eren 2.950. Entre els 40 picapedrers, electricistes, fusters, pintors, etc. qualque dia eren 200 els treballadors. Es varen aprofitar totes les columnes de ferro de l’anterior teatre. Morí de desgràcia un picapedrer quan va caure de la part més alta de la boca de l’escenari.

"CRÒNICA DE LA REINAUGURACIÓ DEL TEATRE PRINCIPAL.
Dijous, dia 17 de gener de 1946, diada de sant Antoni

El passat dijous, al migdia, l’Ecònom d’Inca D. Francesc Garau, des de l’escenari beneí el nou Teatre Principal. Amb aquest motiu el batlle d’Inca, D. Miquel Mir i Jaume, es va dirigir al nombrós i selecte públic convidat que ocupava tot el pati de butaques, els palcos i gran part de les localitats altes, expressant la seva satisfacció i la de la Ciutat per la grandiosa millora, que s’ha d’agrair als propietaris del Teatre, que han donat a Inca un coliseu a l’alçada dels bons d’Espanya. Monument que no romp l’harmonia que ha de regnar entre els antics que s’hi conserven i aquest modern, orgull de la Ciutat. El Sr. Mir fou molt aplaudit.

A continuació, i per un grup de joves de la Ciutat, es va posar en escena ‘El Divino Impaciente’ de Pemán i, finalment les primeres parts de la companyia lírica de Jordi Castell, que féu el debut el capvespre anterior, la tiple Maria Parets, el tenor Sebastià Beltran i el nostre paisà Francesc Bosch, cantaren vàries romances. Foren molt ovacionats.

El nou Teatre, mancat encara d’alguns detalls que completaran el magnífic conjunt, que és de gran cabuda. Crida l’atenció, per la seva originalitat, la gran boca de l’escenari que forma un arc que arrenca des del trespol i abarca tota la paret. Les motllures i ornaments del mateix són d’estil modern per la combinació de varis elements. A les parets dels costats i a uns metres de l’escenari hi ha dues portes i damunt d’elles, dos balcons senyorials, amb la barana de ferro forjat i ornaments de llautó i que són els palcos presidencials, cada un d’ells amb un ampli avant palco.

El pati de butaques està voltat de palcos de platea amb una tapiceria igual que les confortables butaques, color granate. Les parets estan folrades de tela color beige.

En el primer pis, en el centre, hi ha una tertúlia de tres fileres de butaques iguals a les del pati de butaques i set palcos a cada banda. En el pis superior hi ha quatre palcos i la part del públic general, amb seients individuals. Els dos pisos superiors tenen una superfície d’un poc manco que la meitat de la sala.

Les altres dependències estan a tò amb la sala d’espectacles. Partint del vestíbul arrenquen les escales que condueixen als pisos superiors i als passadissos de les platees. Està il·luminat per dues decoratives aranyes de cristall penjades del sòtil del vestíbul superior i donen una bona llum a aquell, que té forma de galeria circulant, amb balustrades de ferro forjat i llautó.

Les obres del nou teatre, que així es pot nomenar, més que una adaptació de l’antic, s’ha realitzat baix la direcció de l’arquitecte Sr. Casas i Llompart."



Des d’aquella vesprada de la revetlla de Santa Maria la Major de l’any 1914 han passat molts anys. Enguany, si tot roda com ha de rodar, el magnífic Teatre Principal d’Inca tornarà a obrir les portes de bat a bat. En entrar-hi veurem el canvi, amb ampliació i renovació. Ha estat un camí llarg i dificultós. Però, pens, ha valgut la pena esperar.


Gabriel Pieras Salom
Arxiver honorari i cronista oficial de la ciutat d’Inca

Temporada 21-22

Temporada 21-22

Entrades

Entrades

Calendari

Troba totes les actuacions i espectacles de la temporada a la nostra agenda

Europa
Govern de les Illes Balears Ajuntament d'Inca Consell de Mallorca