Teatre a Mallorca | Cayetana Guillén-Cuervo protagonitza l'obra 'Pandataria' al Principal d'Inca

Imagineu-vos una petita illa al mig del mar. Més petita que la Dragonera. En ell, els que tenen el poder desterren els que es desvien de la norma, els que són diferents i que, en la seva diferència, qüestionen l'status quo. Aquesta illa va existir i es va anomenar Pandatària. Els romans hi enviaven dones que gosaven desviar-se del camí recte que els havia estat marcat. Precisament pandatària és el títol de l'obra dirigida per Chevi Muraday que arriba aquest dissabte (19.00 hores) al Teatre Principal d'Inca amb Cayetana Guillén Cuervo com a protagonista. La reconeguda actriu viatja fins a aquesta terra de l'exili mitjançant una proposta escènica que uneix disciplines variades però complementàries com la dansa, el teatre i la música per celebrar la diversitat davant l'estretor de mires dels que segreguen els diferents.

Què ens pots explicar sobre aquest lloc, Pandatària?

És una lectura absolutament contemporània. Estrenem al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida i vam recórrer una Pandatària on exiliaven dones «adúlteres», però el que els molestava eren les dones competents. En total, tres generacions de dones van morir per gana o manca de condicions bàsiques en aquesta illa que després va passar a anomenar-se Ventotene. En temps de Mussolini s'utilitzava per exiliar dissidents polítics i en la investigació vam veure que també els acompanyaven les seves esposes i hi havia una mongeta, Ursula Hirschmann, que va redactar el Tractat de Ventotente, l'origen de l'Europa que coneixem.

Com es plasma tot això a l'escenari?

A través de textos molt ben escrits. Volíem parlar de diversitat, llibertat, amor i dignitat. Una croada d'amor i pacifisme a través de les arts escèniques i, per això, vam voler barrejar disciplines.

Es parla d'aquesta obra com una utopia necessària.

Jo diria que és una utopia factible perquè són conceptes que són a l'abast. És una utopia basada en la dignitat, els drets humans i l'acceptació dels altres. És assumir la diversitat com a única realitat que existeix perquè és el que és, no es pot negar, i cal escoltar-la perquè potser allò que diu ens interessa. Parla de les ferides que tenim tots i és una utopia per a conservadors i progressistes, sense ideologies.

L'obra valora més la celebració de la diferència que la venjança dels qui s'hi oposen.

Això és perquè reflecteix en els altres el que estem fent. Què prefereixes: una abraçada o una empenta? Comprensió o insult? Tu decideixes. Tu ets qui tria allò que vols aportar al món. És una responsabilitat emocional. Al cap ia la fi, només som aquí per una estoneta, a la vida, i depenent de com surtis al món serà d'una manera o altra, així com és l'humor amb què arribes a un sopar. cosa que fa que es desenvolupi de certa manera. o un altre.

Potser avui no és una illa específica, però què és Pandatària al nostre món?

És qualsevol que s'ha sentit vulnerat o expulsat. És l'illa on ens porta el to dolent o la manca de respecte d'algú, un menyspreu que rebem quan ens fan alguna cosa. imatge fantasma qualsevol assetjament, o no ens prenen en consideració. Tots hem estat en aquesta situació i ens hem de pujar a aquest vaixell perquè tots hem d'estar-hi per poder salvar-nos.

Aprofitant la trama de l'obra, què t'emportaries a una illa deserta si estiguessis bandejat?

En una illa deserta no seria gaire feliç i no duraria gaire sense la meva gent: els meus amics i la meva família.

D'altra banda, com se sent compaginar l'actuació amb la presidència de l'Acadèmia d'Arts Escèniques?

La presidència és la meva prioritat absoluta. És un compromís assumit des de la humilitat i la responsabilitat que represento un calidoscopi de persones i he de respondre al nivell d'exigència. Tenim projectes molt interessants en aquest sentit.

Finalment, aquest any hi ha més dones nominades al Goya que homes, com valores això?

És molt bonic, crec que vol dir que tots estem caminant de la mà, amb ells també. Això de l'antihome m'avorreix molt. O tots plegats o no és possible. Però és bonic que ja estiguem en llocs de gestió, de poder, amb criteri, i hi estiguem perquè es reconegui aquest valor i aquest talent. El Goya serà un dia molt bonic.