És Federico qui ens arriba a la taula a través de les aules. Allò personal del poeta granadí, aquesta manera d'entendre els versos des de la llibertat, el somnambulisme, el simbolisme i l'abstracció pura del surrealisme, l'absència de lirisme emocional o didàctic, l'assumpció de la tragèdia sense el melodrama.
La línia argumental triada anirà variant cada vegada, no volem atenir-nos a normes “faixes”. Hi anam des de l'amor, demiürg ordenador, passant per aquest món sensual de l'home vividor, hedonista, apassionat, eròtic, pansexual que va ser Lorca, per arribar a la tragèdia, a un bosc on els personatges van a cavall, esdevenir implacable de força superior, bosc màgic i sacrificial. I arribar a la mort, a la mort del mateix Lorca, al descampat on va ser assassinat el poeta, el 18 d'agost de 1936 per uns eixelebrats.
Repartiment: Carmelo Gómez Mikhail Studyonov (pianista)
Direcció: Emi Ekai.
Adaptació: Emi Ekai i Carmelo Gómez sobre textos de García Lorca, Cervantes i Lope de Vega.
Arranjaments musicals: Mikhail Studyonov sobre recopilacions de García Lorca i Turina.
Il·lustracions: Oier Zúñiga.
Foto: Sergio Parra.
Vídeo: Germán Roda.
Animacions: Natalia Ruiz.
