En
Pere i en Blai són tiet i nebot, però sobretot dos amics. Cada dia
comparteixen confidències i jocs al bosc de devora ca seva. Aquell dia,
però, és diferent: en Pere, un home carregat d’inseguretats, ha
d’explicar al seu nebot, amb síndrome X fràgil, que un familiar molt
proper ha mort. Un tema desconegut pels dos. Jutipiris parla dels
vincles entre dues persones, de la mort, la màgia, les discapacitats
intel·lectuals i socials, de la comunicació sentimental.
Text escrit
durant la residència de Manel I. Serrano al Centre de Creació de
Dramatúrgia Espai El Tub, amb la col·laboració del Teatre Principal de
Palma i el suport a la producció del Consell de Mallorca.
JUTIPIRIS: Gestos fets amb la cara o amb les mans per riure’s d’algú o per fer riure
