Les Maleïdes de Sergi Baos

Les Maleïdes té la voluntat de ser un conte. Tragicòmic, pot ser, però un conte en definitiva.

Té això que tenen els contes d’evocador, d’aventura i acció. Però també, allò inversemblant i exagerat que posseixen les faules. I a Les maleïdes, a més, hi ha elements màgics. Un fantasma que no entén perquè és un fantasma i una dona que es creu tocada per Déu.

Tres generacions de dones, padrina, filla i neta, totes abandonades d’una manera o una altra, fugen de vides complicades però amb la sensació de no tenir control sobre la seva pròpia existència. I d’aquesta fugida individual que les separarà en sorgirà la necessitat de retrobar-se de nou. Una recerca que les conduirà a una església, a un convent, a un prostíbul, a una casa d’acollida... Un viatge per carreteres de mala mort amb una furgoneta a mil per hora.

Un conte a ritme de road movie. Una muntanya russa de situacions rocambolesques i emocions genuïnes. Una locomotora que quan pren embranzida és imparable.

Uns personatges lúcids i bojos al mateix temps. Talment la vida.