Ay, Carmela, de José Sanchís Sinisterra

Carmela torna una vegada i una altra. Torna el seu record contra l'oblit. L'evoquem perquè el seu esperit no es perdi en el còmode món de la indiferència. Torna a alertar-nos, a cridar-nos amb la seva presència que l'ou de la serp, que sempre ha estat aquí, s'està trencant.

Però aquí està Carmela amb la seva veritat, el seu vitalisme, la seva passió i la seva valentia. Carmela: exemple d'amor feia la vida i cap als altres, valors que està dins de l'ànima de les bones persones. Carmela: reivindicació de la bondat tan injuriada en aquests dies.

Carmela és divertida, brillant i descarada. Pura arrel, pura sang. No pensa molt, conviu amb els que l'envolten, sent i pateix. Un ésser sense cultura, sense sofisticacions, sense prejudicis que és carn viva, sensible al dolor dels altres.

I Carmela se sacrifica perquè no pot viure en un món podrit. “Pobre país que necessita herois”.

I nosaltres agafem aire amb la major alegria i profunditat possibles per a tornar a sospirar: Ai, Carmela!