Nomeolvides, d'Àlvar Triay

Un Nebot recorda un conco que va morir fa uns anys. El dia fatídic va quedat gravat en familiars, amics i veïns. Per homenatjar-lo comença un viatge per la vida del seu conco. I sense adonar-se’n, el Nebot passa a ser l’objecte de la història, i recorda. Nomeolvides parla d’una vida feliç, lluminosa, de jocs, de despertars, però també de lloses, de records amagats, d’obligacions, d’homosexualitat. Nomeolvides parla també de la pèrdua, dels que marxen i dels que queden. És una crit a viure la vida i un clam a la llibertat.