Per què el que passa al món ens resulta indiferent? Per què donam l’esquena a la greu vulneració dels drets humans que pateixen les persones migrants i refugiades? El mar plora perquè davant seu s’hi congria una de les crisis humanitàries més grans que hi ha hagut. Milers de morts s’hi aboquen cada dia quan intenten travessar-lo en un viatge cru que han de fer per arribar als camps de refugiats o a centres d’internament. Un pont de mar blava… reflexiona amb paraula, dansa i música sobre la indiferència que mostra la nostra societat cap a les persones que migren a la recerca d’una vida digna, d’un futur millor.
Us presentam un muntatge de creació col·lectiva, inspirat en lletres i música de Lluís Llach i amb referències mitològiques com a metàfora de les odissees que pateixen les persones migrants. Un homenatge a la vida i a la memòria dels Ulisses actuals que cerquen un pont de mar blava que els dugui a bon port.
I si obrim els ulls?
Espectacle impulsat per l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Inca i pel Teatre Principal d’Inca.
Alumnes de l'assignatura d'Arts Escèniques II de l'IES Inca.
Autoria: Antoni Janer Torrens i creació col·lectiva
Intèrprets: Ian Bedos, Adriana Cambara, Aya Haffari, Maria Iglesias, Africa Martín, Marta Morales, Laura Roman, Zion Vadell i Aroa Viana.
Col·laboració: Beatrice Cuciureanu, Àngela Coll i Carla Fernández
Col·laboració especial: Maria Antònia Oliver i Albert Mèlich
Agraïment: Antònia Maria Vaquer
Direcció: Jerònia Aulet