La viajera

Ningú no sap d'on ve la dona. Està asseguda en un banc del parc i toca diligentment una flauta dolça infantil. Diu que és francesa. Sense diners ni mitjans per mantenir-se, li han aconsellat que ensenyi francès. Així és com arriba a tenir com a alumnes dues coreanes. A la dona li agrada caminar descalça i estirar-se a les roques. I quan se sent amb forces, intenta veure cada instant de manera no verbal i viure la vida tan racionalment com pot. Però les coses continuen sent tan difícils com sempre. Confia que la beguda alcohòlica coreana makgeolli li proporcioni una mica de consol cada dia.