El cuarto de atrás, de Carmen Martín Gaite. Amb Emma Suárez.

El cuarto de atrás (1978), el llibre de Carmen Martín Gaite, arriba a escena amb l'adaptació de María Folguera i l'actuació d'Emma Suárez. Una història clau per comprendre la memòria i l'esforç de tota una generació d'autors i autores que va haver de desfer els tabús de la seva infància de postguerra per trobar un camí propi.

Entre el somni i la vigília, entre el món oníric i la realitat més estricta, es mou un text que es trasllada a escena amb motiu del centenari del naixement de l’autora. Una adaptació que ha començat la gira el 2025 i la seva estrena a Mallorca serà al Teatre Principal d’Inca, després del seu pas pel Grec de Barcelona aquest estiu.

El repartiment està format per Emma Suárez, de llarga carrera als escenaris, sèries de televisió i pel·lícules, que l'han portat a guanyar fins a tres premis Goya. L’acompanyen Alberto Iglesias, director de teatre, dramaturg i actor amb una trentena de muntatges d’obres clàssiques, i Nora Hernández, actriu que ha format part d’exitoses obres de La Joven Compañía de Teatro Clásico (JCNTC).

Sinopsi

Una dona de nit. Una casa i una visita inesperada. Ella, escriptora, es preparava per passar les hores tot sola, però ha arribat un home misteriós i ve amb preguntes oblidades. Què hi havia a la cambra del darrere? Aquest és un viatge per la llum i el record, la por a l'ombra i la cerca de sentit. Una mirada valenta al passat que guarda secrets i a les paraules que, de vegades, ens poden salvar.

Paraules de la directora:

El cuarto de atrás és una obra mestra de Carmen Martín Gaite (...) El que converteix aquesta obra en singular és la seva capacitat per habitar l'espai ambigu entre el somni i la vigília; entre el realisme i el que és oníric. Qui és l'home de negre, on s'amaga l'illa de Bergai, què cerca una trucada enmig del vespre? Martín Gaite aconsegueix encarnar la força de la imaginació i l'intel·lecte entre la més versemblant quotidianitat: un pis a Madrid on passen les hores d'un vespre qualsevol que acabarà sent decisiu, i que acabarà convertida en un màgic manuscrit.

– Rakel Camacho