Largo viaje hacia la noche, d’Eugene O’Neill (Amb Carlos Hipólito)

Un viatge íntim al cor de la família Tyrone: una de les grans obres del teatre del segle XX

Llarg viatge cap a la nit, d’Eugene O’Neill, arriba al Teatre Principal d’Inca després d’una gira per diferents teatres de l’Estat i abans de la seva temporada al teatre de La Abadía (Madrid). Considerada una de les obres fonamentals del teatre contemporani i una de les més íntimes de l’autor, la peça s’endinsa en el dia en què la família Tyrone es veu confrontada amb les seves pròpies ferides, en un espai tancat on la memòria, la dependència i la culpa van aflorant de manera progressiva.

Dirigida per Ernesto Caballero, dramaturg i director de referència en l’escena espanyola contemporània, exdirector del Centro Dramático Nacional i amb una llarga trajectòria vinculada als principals teatres públics de l’Estat, la proposta revisita el text d’O’Neill amb una mirada de gran precisió psicològica i intensitat emocional.

En el repartiment destaca el retorn de Carlos Hipólito, molt ben rebut pel públic del Teatre Principal d’Inca en la seva recent interpretació a Música para Hitler. L’actor, una de les figures més reconegudes del teatre espanyol contemporani, torna ara per assumir el paper del pare, després d’haver interpretat el fill en una producció dels anys vuitanta. El repartiment es completa amb Nicolás Illoro, Mapi Sagaseta i Álex Villazán, actor conegut pel seu treball en sèries de televisió com Cuéntame cómo pasó, entre altres produccions recents de ficció.

Qui era O’Neill i per què és tan important el seu teatre?

Eugene O’Neill és una de les figures fonamentals del teatre del segle XX i el primer dramaturg nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. La seva obra marca el naixement del gran teatre modern als Estats Units, amb una mirada radicalment honesta sobre la família, la fragilitat emocional i els conflictes interns de l’ésser humà.

El seu teatre es caracteritza per una intensitat psicològica poc habitual en l’època i per una voluntat d’explorar zones fosques de la vida privada sense concessions. Llarg viatge cap a la nit és la seva obra més personal i un dels grans textos universals sobre la culpa, la memòria i la impossibilitat de fugir del propi passat.