Quan venia l’esquadra, de Xesca Ensenyat. Amb Catalina Solivellas. Adaptació de Joan Yago

Tornar a visitar un text que vaig interpretar fa dotze anys és també un exercici de memòria. En aquesta nova versió de Quan venia l’esquadra, la «taula de feina» de na Xesca Ensenyat condensa tot el seu món recordat i, alhora, suposa un punt de trobada entre passats: el seu i el meu.

Catalina Solivellas

XESCA ENSENYAT PER CATALINA SOLIVELLAS: LA VIDA EN ESTAT SÒLID

Text de Biel Mesquida

Na Xesca era una valenta dona que escrivia com alenava, com sentia, com lluitava i com vivia. No tenia pèls a la llengua ni al cervell, deia sempre seguit quatre mots de la seva veritat i sabia fer del llenguatge de cada dia una festa humanal de l’esperit.

Quan venia l’esquadra és escriptura modesta i obstinada que avança tota sola, tan fresca com el peix que bota dins les xarxes; que no té en aparença res a dir de l’altre món llevat de denunciar les impostures del seriós, les xarades de l’erudició i les afirmacions de les idees dominants d’un poblet mallorquí vorera de mar; les descripcions de si mateixa i del món li surten a na Xesca de les mans com brodaries d’una saviesa gustosa i antiga en què els mots plens de música ens mostren les aventures d’una al·lota que coneix l’art de desfer, i de desfer-se, per mostrar un panorama de quotidianitats fetes de detalls invisibles i essencials.

Teixeix, amb frases senzilles, planeres i amarades d’un plers llengüers inacabables, volutes de contarelles que trenquen en trossos el temps sensible i sota l’omnipotència d’una atmosfera de seduccions construeixen una simfonia de fragments amb decantats i singulars espectacles poblers; la veu que s’endinsa en el pou de la rialla i del sentiment; i sense dir res a ningú ens afica en un món que és tot ell en mutació; floreix, germina, ulla, rebrota, es fa planter de tanyades, esclats de dintre cap als espais celestes; la veu tremola de tanta llum i aplega els sons de la llet de la tendresa humana.

L’actriu Catalina Solivellas ha sabut fer el miracle de l’encarnació d’aquest Quan venia l’esquadra de na Xesca Ensenyat en veu, en carn, en gest, en moviment, en esperit, en vida que no s’atura de fer bategar amb mil i uns matisos la tinta de la mar de paraules ensenyatianes i les llança en totes direccions perquè es convertesquin en un art de viure.

Telloc, agost, MMXXVI

Biel Mesquida